14 de novembre 2013

Les clares d'ou, una font pura de proteïnes


La clara d'ou, juntament amb l'arròs i el pollastre, ha estat sempre un dels aliments preferits pels culturistes.  Això és degut al seu contingut en proteïnes d'alt valor biològic i un mínim de greixos: una clara d'ou gran pesa uns 32 grams i aporta unes 16 kcal. i 3,6 g. de proteïna (suposant que l'ou sencer pesa 57 g. i sense la closca uns 49 g.)A més, també és una font important de vitamines del grup B i de minerals i recentment s'ha descobert que les clares ajuden a reduir la hipertensió.

Per comoditat i seguretat, clares d'ou pasteuritzades en bric o en ampolla

Per obtenir les clares, només cal separar la clara del rovell de l'ou, trencant l'ou i deixant caure la clara tot mantenint el rovell a l'interior de la closca. Però si els teus requeriments diaris de proteïna són alts, es necessitarà consumir més d'una i dues clares al dia, pel que aquest procediment s'haurà de repetir per molts ous i pot acabar fent-se pesat.

Actualment les clares d'ou es comercialitzen pasteuritzades en bric i en ampolles que es poden trobar a l'àrea de refrigerats del supermercat.  També es venen a herbolaris i en botigues de nutrició i suplementació esportiva.  El preu no sol superar els 2'50€ per litre (1 litre = 30 clares, aprox.).

Els principals avantatges de comprar les clares d'ou en aquests formats és que les clares estan pasteuritzades, pel que la seva seguretat alimentària està garantida, com la comoditat i neteja d'ús.

Una vegada obert l'envàs, es recomana consumir-les en un termini de 3 dies.  Si no tens temps de prendre-te-les totes, no cal preocupar-se, perquè les clares d'ou es poden congelar. Així que es poden dividir en racions, congelar i menjar quan es vol.  Per descongelar-les, es poden deixar a la nevera unes hores a la part que menys refredi.

Les clares d'ou cal cuinar-les

Encara que hi ha moltes persones que prenen la clara d'ou en cru, la veritat és que per obtenir tots els seus beneficis s'han de consumir cuinades.  Cuinant-les, el cos assimila millor els nutrients i les proteïnes que aporta aquest aliment.  A més, s'evita el rebuig que pot produir consumir la clara crua i els perills de contreure salmonel·losi si s'ingereix directament d'ous crus.

Informació nutricional per cada 100g de clara d'ou:
Valor energètic  49 kcal  
Proteïna               11,1 g (natural), 8'4 g. (envasat)
Greixos totals    0,20 g (natural), 1,3 g. (envasat)
--------------
Vit. B2                  0,32 mg  < 19% QDR*
Niacina                3,4 mg  < 18% QDR*
Vit. B1                  0,022 mg  < 4,4% QDR*
Calci                     11 mg  < 1,4% QDR*
Magnesi               12 mg  < 3,4% QDR*
Fòsfor                   21 mg  < 2,6% QDR*

>Valors obtinguts de la calculadora nutricinal del programa de nutrició DIAL.
* QDR per a un home de 25-50 anys d'edat, de 1,76 m. d'altura i 79 kg de pes, 
    per més info veure taules.

Continuar llegint per conèixer algunes idees de com cuinar les clares:

Recomanacions, QDR, de vitamines i minerals

Quantitats diàries recomanades (QDR) de vitamines, segons sexe, edat i estatura mitjana:


Quantitats diàries recomanades de minerals, segons la mateixa classificació:

Font: 

12 de novembre 2013

Exercicis específics i excèntrics per al Trail

Des de la revista Oxígeno, publiquen un recull de 7 exercicis específics, alguns d'excèntrics, i estiraments recomanats per a la pràctica del Trail i el seu correcte entrenament, encarats a minimitzar el risc de lesions i millorar el rendiment de l'esportista de muntanya.  S'han gravat en vídeo i realitzats "al monte", pel que també són interessants per no necessitar res més que ganes i les nostres vambes o quets.


En el primer dels vídeos es fa una breu introducció sobre la importància i la finalitat d'aquests exercicis com la de l'entrenament de les contraccions excèntriques, jugant un paper més important en els moviments de la marxa que l'entrenament de les contraccions concèntriques, més encarat a la pràctica de la musculació convencional.

Deixo penjat el vídeo de la introducció:


25 d’octubre 2013

Què són els exercicis pliomètrics

Article original > www.footballnacional.com

A diferència dels exercicis de musculació que són de moviments llargs i lents dissenyats per crear força i massa muscular, els exercicis de pliometria són moviments ràpids i explosius per crear velocitat i potència.

L'obectiu dels exercicis pliomètrics és disminuir la quantitat de temps entre els moviments excèntrics i concèntrics.  En reduir el temps entre aquests moviments, una persona pot arribar a ser més ràpida i potent.

Un exercici de pliometria consisteix de tres fases.   El primer és un ràpid allargament del múscul coneguda com la fase excèntrica.  La segona és una pausa suau coneguda com la fase d'esmorteïment. I per últim, l'esportista fa un moviment ràpid i explosiu, sent la fase concèntrica.  L'exercici de tres fases es repeteix el més ràpid possible.


Els beneficis de la pliometria

La pliometria ajuda a millorar la funció muscular, tendons i nervis perquè es pugui córrer més ràpid, saltar més alt i colpejar mes dur.


Benefici muscular. El poder físic és la capacitat de convertir la força en velocitat el més ràpidament possible. Per augmentar el seu poder, cal augmentar i enfortir les fibres musculars que són responsables de convertir la força en velocitat. Aquestes fibres s'anomenen fibres de contracció ràpidaMoviments pliomètrics poden enfortir i fins i tot augmentar el nombre de fibres de contracció ràpida en els músculsCom més forta és la fibra de contracció ràpida, més ràpida serà la contracció muscular.

Benefici als tendons. Per augmentar la potència i velocitat dels moviments musculars s'ha d'augmentar la força dels tendons.  D'altra banda, uns tendons més forts signifiquen menys lesionsLa pliometria els enforteix i augmenta la seva elasticitat aplicant pressió sobre ells en un entorn controlat.

Beneficis al sistema nerviós. Un últim component en l'augment de potència i velocitat és el sistema nerviósCada vegada que es contrauen els músculs, s'envia un senyal des del cervell als músculs a través del sistema neuromuscularLa pliometria millora l'eficiència del sistema neuromuscular en transmetre aquest senyal, el més ràpid que es pugui contraure i relaxar els músculs, que a la vegada augmenta la velocitat i la potència atlètica.

Seguir llegint per veure exercicis i més >  www.footballnacional.com

24 d’octubre 2013

La importància d'un estudi biomecànic de la trepitjada


[...] La zona de la teva anatomia que més pateix amb cada gambada són els peusDe fet, moltes de les lesions que pateixen els corredors tenen el seu origen en els peus ja sigui per contacte, per sobrecàrrega o per autoagressióLa podologia esportiva pot reduir els factors de risc de lesions mitjançant un adequat estudi biomecànic de la trepitjada.

[...] Els factors predisposants a la lesió es poden englobar en dos grans categories: interns o externs al corredor:
  • Internsforma d'entrenament, hàbits higiènics i dietètics, estat general de salut, nivell de condició física i preparació psicològica.
  • Externs: instal·lacions esportives, superfície del terreny, equipament esportiu, embenats i reforços, condicions climàtiques.
És vital ressaltar en aquest punt la forma d'entrenarSense un adequat descans, poden proliferar lesions per sobrecàrrega, caracteritzades per la repetició cíclica per sobre de la capacitat resistiva dels teixits del peu sol·licitats. El descans és una part important de l'entrenament, pensa que si entrenes més del compte pot suposar un risc important perquè aquest tipus de lesions s'agreugin.

Mitjançant un estudi biomecànic de la trepitjada, el podòleg podrà conèixer l'estat general de la salut del peu, la seva alineació, etc. D'aquesta manera, podrà recomanar el millor equip esportiu (sabatilles) i els millors reforços (plantilles).

Què pot provocar una sobrecàrrega al peu?

L'edat, el sobrepès, malalties predisposants, dissimetries o diferències en la longitud del membre inferior o una alineació defectuosa del peu o membre inferior: genu var/valg/flexo/recurvatum, avantpeu o retropeu var o valg, excessiva pronació o supinació, o peus plans o buits.

Qualsevol de les alteracions anteriorment esmentades pot derivar en alguna de les lesions més freqüents del membre inferior: esquinços, tendinitis, fascitis plantars, periostitis tibial, síndrome de la banda iliotibial, fractures d'estrès, etc.

En què consisteix l'anàlisi biomecànic de la trepitjada?

El podòleg serà l'encarregat de realitzar un correcte estudi biomecànic de la trepitjada per determinar les causes que poden provocar una sobrecàrrega al peuA continuació, es detallem els principals passos que consta la prova:
  • 1 – Fitxa tècnicaes prendran dades com el pes, estatura, massa corporal, superfície habitual per on es corre, tipus de calçat que s'utilitza, historial de lesions i si presentes algun tipus de dissimetria corporal.
  • 2 – Inspecció:  consistirà en l'observació de possibles alteracions en els peus per detectar qualsevol problema amb la finalitat de localitzar factors de risc. D'altra banda, es farà una exploració de la mobilitat articular del turmell.
  • 3 – Estudi de pressionsmitjançant plataformes amb sensors de pressió, el podòleg analitzarà la distribució de les pressions plantars del peu, els punts de màxima pressió, la tendència supinadora / pronadora, estabilometria, centre de gravetat, etc.
  • 4 – Anàlisi de la marxaamb aquest estudi s'observaran els diferents angles dels peus i de les cames, contacte del taló, suport complet i enlairament, etc.
  • 5 – Avaluació:  s'efectuarà un diagnòstic que determinarà si tens alguna alteració o desalineació biomecànica al peu o membre inferior que et pugui predisposar a la lesió. En aquest punt, el podòleg et recomanarà les millors sabatilles per a tu i, si és el cas, algun reforç o dispositiu addicional com les ortesis o plantilles, sempre personalitzades i fabricades sota motlle.


Tot seguit enllaço un vídeo en el que un podòleg explica algunes parts que consta l'estudi, com l'estudi de pressions i el tractament de desviacions amb plantilles.  En el següent vídeo es pot veure una part de l'anàlisi de la marxa:



Llegir complet! >
Articles relacionats >
  www.foroatletismo.com > Estudio de la pisada y plantillas persanalizadas: cómo se hacen.
  www.foroatletismo.com > Tipos de pisada: pronador, supinador y neutro.

21 d’octubre 2013

Trencant el mite de la llet

Fisioterapia-online.com (canal de youtube)

Vídeo molt interessant i complet en el que es vol desmitificar els béns de la llet. La gran paradoxa que ens presenta és que augmenta la probabilitat de patir osteoporosi, debilitant els ossos, enlloc d'enfortir-los com tenim entès des de fa moltes generacions. I, segons l'autor, aquest no és l'únic mal que pot causar...



Carotens, potents antioxidants

Els beta-carotens són precursors de vitamina A, així que afavoreixen la cura de la pell, mucoses i de la visió, sent un gran antioxidant. D'aquí la importància de consumir-los naturalment amb aliments que els contenen, com les hortalisses i verdures, i fruites en menor mesura , aliments de color ataronjat , vermell o verd:

(Quantitat en microgrs. per cada 100 g. d'aliment):
Pastanaga > 7596 ;   Grelos > 4860 ;   Col riçada > 4420 ;
Espinacs (congelats) > 4298 ;   Créixens (Berro) > 3038 ;     
Pebrot vermell > 2336 ;   Bledes > 1769 ;   Albercoc > 1489 ;  
Tomàquets > 1224 ;   Enciam > 830 ;   Prunes > 349 ;  
Pebrot verd > 162 ;   Cogombre > 130 ;

En ser ingerit el beta-carotè natural és transformat en Vitamina A a la mucosa de l'intestí prim, i aquesta és emmagatzemada principalment al fetge en forma d'èsters de retinol . El carotè també pot ser absorbit i emmagatzemat al teixit gras sense ser modificat, produint una coloració lleugerament groga o ataronjada en els palmells de les mans i les plantes dels peus, sent aquesta la raó per la qual l'excés de consum de carotè és la causa més comuna de pseudoictericia (tint groguenc cutani aliè a la retenció biliar). 

S'han realitzat estudis científics per determinar l'efecte del beta-carotè en la salut, i els resultats han mostrat que pot reduir les probabilitats d'atacs cardíacs, funciona com un antioxidant liposoluble i augmenta l'eficiència del sistema immunitari, tot i que, encara per a molts, els estudis fets són insuficients per demostrar la seva eficàcia amb les malalties cardíaques. 

Menjant 5 porcions de fruites i verdures diàriament s'ingereixen 6-8 mg. de beta-carotens. Aquesta recomanació és deguda a que s'ha demostrat que pot reduir la probabilitat d'incidència d'alguns tipus de càncer de pell. No obstant, per a alguns autors, el carotè sintètic pot augmentar la probabilitat de càncer de pulmó en persones fumadores.


Més informació >
Fonts >

Biomecànica del Running


El cicle de marxa comença quan un peu entra en contacte amb el terra i acaba quan aquest mateix peu entra de nou en contacte amb el terra.  Aquest cicle està compost d'una fase de suport (quan un dels peus es troba al pis) i la fase de balanceig (quan el peu no es troba en contacte amb el terra).

Quan caminem tenim un 50% de fase de suport en el cicle de marxa, és a dir, hi han moments en que els dos peus estan en contacte amb el pis.  Quan s'augmenta la velocitat, aquesta fase de suport disminueix i la de balanceig augmenta dins del cicle de marxa. 
Al trot no hi ha un moment on els dos peus estiguin en contacte amb el terra. A major velocitat, el trot es caracteritza per una fase de suport per sota del 50% del cicle de la marxa i per un suport predominant del taló al córrer.
Durant l'esprint, la diferència entre la fase de suport i la de balanceig és encara més marcada i el suport predominant és l'avantpeu.  Com més ràpid es mou l'atleta, menys temps roman a la fase de suport.


A la figura anterior, al punt A, la fase de suport és igual al 50% del cicle de marxa.  Períodes de doble suport (els dos peus tocant a terra) en caminada cedeix lloc a períodes de doble balanceig (dos peus sense suport al pis) en corregudaEl punt B representa el canvi entre el suport de taló al trot i de l'avantpeu a l'esprint.

Independent de la velocitat, existeixen períodes alternats d'acceleració i desacceleració durant la marxa i són referits com de generació i d'absorció:
   1. Fase suport < absorció
   2. Fase suport < generació
   3. Fase balanceig < generació
   4. Fase suport reversa
   5. Fase balanceig < absorció

Quan el peu entra en contacte amb el terra, l'energia cinètica i potencial és convertida en energia elàstica que és emmagatzemada als músculs, tendons i lligaments.

Durant la fase d'acceleració, l'energia de la contracció muscular i l'emmagatzemada als lligaments i tendons és convertida en energia cinètica i potencial que acceleren el cos i proporcionen el movimentAixí, l'emmagatzematge d'energia a les estructures elàstiques un paper més important al trot i a l'esprint que mentre caminem.

La figura següent mostra els músculs involucrats durant la marxa i en aquest sistema d'emmagatzematge i transferència d'energia: